estripa’m
tot allò que és vell,
i abans, crema’m tots els versos,
que jo els porto endins,
però, estripa’m
tot allò que és vell
que fa mal,
i regala’m aquella rosa
que mai es marceix,
vesteix-me
amb els seus pètals de vellut,
que jo,
dibuixaré paraules de color vermell,
i quan tot sigui nou
no hi hauran espines
però regala’m la rosa
que no es marceix
2204145
Montse pellicer mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada