imatge google
he
decidit canviar-me de roba
buidar
armaris,
llençar-la
per la finestra
he
embogit per canviar-ho tot,
ara sols
em vestiré de jo,
em
despenjaré pels carrers del poble
nua tota
nua,
per
sentir el goig de viure
cada nit
faré una festa a la vora del mar
i encendré
una foguera,
no em
caldrà la llum si ja tinc la lluna
no em
caldrà cap més aixopluc que els teus
besos
ni cap
aliment més que dels teus llavis entre els meus,
he
decidit llençar-ho tot
perquè
tot no serveix per res sino és per complaure’m
cada dia
sortiré al carrer per cridar que puc ser jo
sense
tenir res més que jo,
cada dia
cridaré que no necessito més vestimenta
que la
meva pell,
ni més
tatuatge que un vers que duc a la boca
tot teu,
si m’esgarrapes
mentre engoleixo cada mot
mpm
Esplèndit poema! ple de vida, intensitat i força
ResponEliminaBesada dolça.
Gabriel M.
Esplèndid, volia dir
ResponEliminaAlliberació , gràcies Yeti és una reivindicació del ser
EliminaAlliberació , gràcies Yeti és una reivindicació del ser
Elimina