imatges que invento mentre dibuixo vides
imatges que copso cada dia entre molts
i exhaureixo les paraules que a vegades són banals,
he trucat a la teva porta dos vegades
estava tancada i he decidit esborrar-la
per ser un somni fugaç que ha mort entre les teves mans,
demà quan surti el sol i jo estigui de dol
quan m'aixequi per saludar al sol i el cel sigui clar,
em deixaré abraçar per un vel teixit de sospirs
i esclats de guspires de foc que escalfen nits de gelabror,
demà potser xisclaré després d'haver begut l'elixir de l'alegria
omplint el quadern dels mots rebutjats, oblidats i abandonats
orfes dels llavis tancats, que sota murmuris darrera les parets
amaguen deliris, desficis, desitjos cremats en un full en blanc,
quan el desig es disfressa de carícies i una rosa lloga el seu tacte
m'omplo i embriago de la teva olor, el teu gust, i m'omplo,
m'omplen els versos que deixen anar les ones quan copsen els meus peus


montse pellicer mateu
imatge de montse pellicer mateu