estàs al sol

a l’aixopluc del temps

no sents ni fred ni calor,

no sents res,

no pots copsar la brisa del mar

que t’arriba sobre el teu descans,

-quant temps fa que t’enyoro?

avui fas anys,

segueixes fent anys,

durant el dia el temps s’atura un moment

per sentir-te,

cada dia estàs més lluny

tinc por d’oblidar-te

perquè gairebé ja no recordo la teva veu,

em sona llunyana,

molt llunyana,

i no la puc escoltar,

i t’escric per fer-te immortal,

perquè cada paraula es per rememorar-te

però no sents, una pedra ens separa

un mur de pedres

un silenci sobre silenci

i  ja no t’arriba la brisa del mar

ni les cançons que estimaves,

perquè ja no sents ni fred ni calor

mentre em quedin mots

jo en dibuixaré i inventaré per a tu

i posaré  un tango per ballar,

ara tanco els ulls per sentir

les teves mans agafant la meva cintura

mentre sona Carlos Gardel

-por una cabeza de un noble potrillo...-

i dansem sols

és com un xiuxiueig entre tu i jo,

i quan acaba la cançó

romanc sola

amb la total certesa que l’he ballat amb tu

montse pellicer mateu

18-08-14