et fons dins de la meva boca

deixant la frescor i dolçor,

vermell sobre vermell

fred i calent,

et fons, i puc sentir el teu tacte rugós

mentre es desfà i  jo l’assaboreixo

m’omplo del teu gust

sense cap escrúpol t’engoleixo

perquè facis un viatge molt endins meu

formant part del meu univers,

ara som un únic ser respirant al mateix temps

la teva olor ha envaït la meva

la meva pell és la teva,

i et torno a deixar entrar per la porta dels meus llavis

que deixo oberta per quan vulguis entrar

montse pellicer mateu

3 de setembre de 2014

imatge google