engoleix de mica en mica,

empassa’t cada oblit

cada instant que has llençat a les escombraries

malgastat, temps malgastat

sense sentit,

engoleix de mica en mica

cada llàgrima mal vesada

d’un temps irrecuperable,

ara,

gaudeix  d’un minut, un segon

i engoleix-me

com si fos l’últim instant

amb la desesperació de la vida esgarrapada

i gaudeix

del sol fet de poder desesperar

per sentir  que entres a casa teva

on el cor reposa,

engoleix

aquesta gelabror que t’amara

i embolcalla en un hivern etern

i atansa’t per tocar la primavera

quan el jardí floreix

i l’ànima s’escalfa

engoleix

les glopades de vida

quan el sol et guareix

del poemari "atreveix-te a entrar"

Ed.Germania

montse pellicer mateu

imatge google