dijous, 20 de febrer del 2014





em prenc un gintònic
a l’aixopluc de la cançó Stay de jackson browne
aquesta que sona des de la meva adolescència,
i recordo les abraçades amagades en un ball sense fi,
ara, assaborint el gust de la ginebra
sota la llum de les espelmes
sóc capaç de despullar-me sense vergonya,
sense amagar-me,
ara, sóc capaç d’iniciar la seducció
desprendre’m de la innocència per un instant
i treure tota la repressió continguda
per mossegar-te salvatge com un animal en zel
ara, quan la vida s’escurça sense pietat
i inexorablement el destí marca les hores
es quan miro temps enrere
entristida per uns perjudicis imposats
i moments esgotats

montse pellicer mateu 

2002141

4 comentaris:

  1. A vegades la vida sembla tan curta com una cançó, però encar escoltem el solo de la guitarra de Jackson. En tenim per una llarga estona.

    Fita

    ResponElimina
  2. Aqielles abraçades amagades en un ball sense fi...... (No es pot descriure millor ...un temps, un pais... )

    ResponElimina
  3. perjudicis (Dany causat al bon estat, a la marxa, a l'èxit, d'algú o d'alguna cosa.) imposats
    i moments esgotats

    No voldries dir prejudicis? ( creença o valoració que hom fa de forma precipitada i sense base de certesa i que li influeix i li condiciona el punt de vista)

    Perdona l'atreviment. Deformació professional.
    M'agrada com escrius. Et seguiré llegint.

    ResponElimina