un instant

silenci sense pausa,

amb un únic so

respiro l’alè sobre el vidre de la finestra,

amb el gust a gelabror

espirant l’olor a suat que desprèn la teva camisa,

per rememorar-te

mentre la recargolo i abraço

aclucant els ulls

sospirant els records,

desitjant que no transcorri el temps

per fer meu un moment de solitud

i aferrar-me

un cop més sota el teu aixopluc

quan em sento petita,

i necessito sentir que sóc gran

enmig d’un univers

que m’engoleix l’ànima

montse pellicer mateu