endreço la taula

recollint les engrunes

com si fossin trossets d’instants

que s’ajunten per formar un temps,

endreço la taula

i agafo els gots de vidre

amb les empremtes dels teus llavis

i me’ls enduc a la boca

per olorar el teu alè,

endreço la taula

com endreço un record

que amb el temps s’esmicola

i les engrunes ja no hi són

ni els teus llavis desen empremta

ni la taula existeix,

sols la ressaca d’una vida intensa

sota un sostre trencadís

abraçat dins el temps,

el got roman sobre la taula,

que no existeix

Montse pellicer mateu

1702142