diumenge, 16 de febrer del 2014



no recordo a vegades la cançó
que sonava quan vaig decidir oblidar records,
intento retenir cada melodia
per sentir l’olor d’un instant congelat
sense temps,
a vegades salto d’un miratge a la realitat
palpant el gust a mel dels teus dits
esgarrapant trossos de roba
mentre sargeixo retalls de vida

es quan m’adono
que l’oblit no existeix

montse pellicer mateu
1602143 




Publicat per a

3 comentaris:

  1. melangia16 de febrer del 2014, a les 13:14

    Es veritat l'oblit no existeix.

    ResponElimina
  2. xavier pujol16 de febrer del 2014, a les 15:01

    Fins i tot els que diuen que no recorden, en algun racó de la ment tenen emmagatzemades les sensacions.
    Fita

    ResponElimina
  3. Xelo IProu17 de febrer del 2014, a les 12:16

    ja ho deia Benedetti "l'oblit està ple de memòria"

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)