em vesteixo cada dia,

amb disfresses que guardo dins l’armari,

em vesteixo

gaudint del moment,

-és un acte ritual-

em vesteixo de grisos, de negres i vermells

d’ explosió de colors,

trio les mitges, les calces, els sostens, samarretes, faldilles i jerseis

desplegant els meus encants,

i em pinto de colors,

els ulls, els llavis, i res més,

em vesteixo cada dia,

per desvestir-me després

desant la roba sobre la catifa,

les mitges sobre el llit,

i em vesteixo amb vels de setí, de gasa i de lli

de vermell i de negre

de blanc i de nit

montse pellicer mateu

2004146

Tot sura fràgil sobre la meva copa

nedo sobre les aigües que em bressolen

sentint el calíu de les carícies d'un mos de sol

mentre teixeixo teranyines de temps

montse pellicer mateu

1604141

esquitxant restes de pluja

jugant sobre l’asfalt,

xopant la roba,

jugant a transparències

entre la meva pell i el meu vestit,

m’omple l’aigua

que em fa sentir,

que hi sóc,

i m’abraço per sentir-me molla

mentre els cabells xops regalimen

gotes de vida

enmig de la turmenta 

montse pellicer mateu

imatge google

l’escalfor em transporta

a la llar de casa meva,

al racó més íntim del meu món

on puc ser com sóc,

abocada a viure vides,

deso tot el que porto a l’entrada de casa,

assaboreixo el plaer de beure’m un glop de mi,

un glop de tu,

tota l’ampolla d’amor del món,

i tot deixa de girar a casa meva,

el temps no corre,

resta immòbil,

el món no existeix és una altre realitat,

i la felicitat nodreix el meu ésser,

assaboreixo el plaer de no sortir

de quedar-me,

d’escampar llengües de foc en cada estança,

i encendre espelmes i aromes d’encens,

fer dels instants retalls dins un mirall

i abocar-me plenament

dins d’aquest trosset de món inventat

on puc ser jo

montse pellicer mateu

1104143

xucla’m

fins a esgotar-me,

després jo et xuclaré

fins que el fil de la vida s’apagui,

engoleixo cada mot que neix,

però tu xucla’m

fins que en tingui prou

i sigui com una filigrana

que llueix dins d’una pintura,

ara jo et xuclaré

fins que recordi cada

paraula escrita,

xucla’m i obre’m les portes

del deliri

montse pellicer mateu

0404714