Imagino el vent

que serà el mateix que el meu,

mentre t'agelebra al matí,

i dins d'una foscor palpable,

endevino una carícia dolguda,

una paraula no dita.

Imagino l'expill

que et retorna la imatge,

mentre l'aigua cau sobre el teu rostre,

xopant el teu cos,

mentre les meves passes

han arribat per desfer-se

dins dels teus llavis.

Sento la teva mirada 

mentre em despulles,

i aquest vent que trastorna

i ens retorna

per embolcar-nos 

dins d'un hivern que no mor.

Imagino mentre m'asseco

que el mar em retorna,

i sento la sorra,

mentre romans, descansant,

per fi entre les meves cames.

montse pellicer mateu

EM PREPARO EL LLIT,
EL RECOBREIXO DE ROSES,
PRENC LA COPA
PER TASTAR EL GUST
DE LA RECANÇA
QUE DEIXA L'ENYORANÇA,
DESPRÈS DESFARÉ EL TAST
I M'OMPLIRÉ ELS LLAVIS
AMB EL TACTE
D'UNA BESADA

montse pellicer mateu

L'acústica em desconcentra

em desmorona,

dins de fastuosos camins literaris,

sonen els acords

i transpiro la tendresa

que atrapo,

mentre imagino

segueix sonant el piano

que mai endevino l'autor,

i el meu cos 

s'acaba movent

al compas del teclat.

montse pellicer mateu

Sento l'aigua sobre la terra
que em xopa,
i agafo les espurnes d'arrels
incrustades en el fang,
el meu cos sent la gelebror
mentre la meva ànima abriga els pensaments,
trasvalsats,
enterrats,
alliberats mentre camino per retrobar-me,
els mots
dormen en el silenci,
i els versos ressonen
una i altre vegada,
per abraçar una quimera......................
montse pellicer mateu

enfosqueix el dia

il·luminat per la lluna

i puc sentir on estas tu,

deixant el meu alè 

dins els vidres que ens separan,

sento la teva veu

mentre em parla,

i les teves mans mentre

em despullen,

sota el cel

acompanyats dels estels

bateigem noves paraules,

i sols el batec del cor

entrellaça les espurnes 

de la nostra pell,

comencem a descubrir-nos

assedegats d'un desig

que no s'apaga,

mentre la nit

encobreix el nostre secret

montse pellicer mateu

Potser que em desfaci
d'allò que fa nosa,
i comenci a jugar el joc
mentre et sedueixo
sense complexes,
per vibrar
dins l'espiral
d'un orgasme inacabat.
Potser que ara tanqui
la finestra,
i encengui la llum
per acaronar
la pell molla.
Ara apago la incertesa
per caminar
sobre un desig.

montse pellicer mateu

Miro enrera i intento sentir el mateix que ahir,

i no puc,

miro endavant i desconec el futur

que s'esvaeix, a vegades

difuminant una pinzellada,

deixant un rastre de colors dispersos

sobre una tela de pintor.

I poso entre els meus dits

una espurna de pintura,

per refregar-la dins el meu rostre,

i em somric davant el mirall,

preguntant-me

si un sol reflex ho diu tot.

Mentre nua davant el món

sense res més 

que aquest cos de dona 

que embolica la meva persona,

cada vegada em sento més segura,

per mostrar-me com sóc.

Sense remordiments,

ni vergonyes,

ni convencionalismes,

ni hipocresia,

sols amb la certesa

de que amb les mans 

abraçaré un tros de terra

per assaonar

la meva tendresa.

I embaladida

em seguiré despullant cada dia

fins que no en quedi res

sols les cendres 

que retornen a la terra ferma

on tinc els peus arrelats.

montse pellicer mateu