Sento l'aigua sobre la terra
que em xopa,
i agafo les espurnes d'arrels
incrustades en el fang,
el meu cos sent la gelebror
mentre la meva ànima abriga els pensaments,
trasvalsats,
enterrats,
alliberats mentre camino per retrobar-me,
els mots
dormen en el silenci,
i els versos ressonen
una i altre vegada,
per abraçar una quimera......................
montse pellicer mateu
que em xopa,
i agafo les espurnes d'arrels
incrustades en el fang,
el meu cos sent la gelebror
mentre la meva ànima abriga els pensaments,
trasvalsats,
enterrats,
alliberats mentre camino per retrobar-me,
els mots
dormen en el silenci,
i els versos ressonen
una i altre vegada,
per abraçar una quimera......................
montse pellicer mateu
Que bo Montse, quin final !!!
ResponEliminaGenial, una abraçada.
i si la quimera no ho és i és real?
ResponEliminapreciós...
ResponElimina