Imagino el vent

que serà el mateix que el meu,

mentre t'agelebra al matí,

i dins d'una foscor palpable,

endevino una carícia dolguda,

una paraula no dita.

Imagino l'expill

que et retorna la imatge,

mentre l'aigua cau sobre el teu rostre,

xopant el teu cos,

mentre les meves passes

han arribat per desfer-se

dins dels teus llavis.

Sento la teva mirada 

mentre em despulles,

i aquest vent que trastorna

i ens retorna

per embolcar-nos 

dins d'un hivern que no mor.

Imagino mentre m'asseco

que el mar em retorna,

i sento la sorra,

mentre romans, descansant,

per fi entre les meves cames.

montse pellicer mateu