enfosqueix el dia
il·luminat per la lluna
i puc sentir on estas tu,
deixant el meu alè
dins els vidres que ens separan,
sento la teva veu
mentre em parla,
i les teves mans mentre
em despullen,
sota el cel
acompanyats dels estels
bateigem noves paraules,
i sols el batec del cor
entrellaça les espurnes
de la nostra pell,
comencem a descubrir-nos
assedegats d'un desig
que no s'apaga,
mentre la nit
encobreix el nostre secret
montse pellicer mateu
Cal que els vidres deixin de ser un obstacle, per deixar que la realitat prengui força
ResponEliminaNo deixis mai que es descobreixi el vostre secret.
ResponElimina