i arriba la tardor...

i cauen les fulles amb el cel emboirat

no sé que passa amb el cel quan es gris

que els pensaments se’m cauen,

amb el cos adormit sento els primers calfreds,

les paraules juguen amb els versos

i la poesia torna a la melangia

la sensualitat...

dins els núvols busca l’excitació

he perdut el gust dels teus llavis

i els meus ressecs palpen la llengua eixuta,

no faig goig ni festa quan em despullo

m’abrigo amb aquest temps que juga a amagat

em dispenso el dret a no sentir

ni voler...

la solitud vella...

vetllant el tast d’aquesta pell que s’emblanqueix,

mentre visc en el sofà mirant imatges

encara puc somiar en les nits viscudes

amb les meves mans entre les teves,

aquestes que no son meves, perquè...

l’amor és un dret a posseir?

ara que els colors s’entornen i el sol perd la força

obro els ulls, per tornar a fer el llit

obrir les cortines i finestres

per romandre tapada amb aquest llençol de fil

esperant que el joc de la vida segueixi guanyant

ara en un temps que canvia, obriré les meves cartes

i el desig...

intacte

montse pellicer mateu

certeses 2017

imatge google