diumenge, 7 d’octubre de 2018





i arriba la tardor...
i cauen les fulles amb el cel emboirat
no sé que passa amb el cel quan es gris
que els pensaments se’m cauen,
amb el cos adormit sento els primers calfreds,
les paraules juguen amb els versos
i la poesia torna a la melangia
la sensualitat...
dins els núvols busca l’excitació
he perdut el gust dels teus llavis
i els meus ressecs palpen la llengua eixuta,
no faig goig ni festa quan em despullo
m’abrigo amb aquest temps que juga a amagat
em dispenso el dret a no sentir
ni voler...
la solitud vella...
vetllant el tast d’aquesta pell que s’emblanqueix,
mentre visc en el sofà mirant imatges
encara puc somiar en les nits viscudes
amb les meves mans entre les teves,
aquestes que no son meves, perquè...
l’amor és un dret a posseir?
ara que els colors s’entornen i el sol perd la força
obro els ulls, per tornar a fer el llit
obrir les cortines i finestres
per romandre tapada amb aquest llençol de fil
esperant que el joc de la vida segueixi guanyant
ara en un temps que canvia, obriré les meves cartes
i el desig...
intacte

montse pellicer mateu
certeses 2017
imatge google

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada