i
aqui i allà
avui
i ahir
sóc
feblesa que passeja insomne
amb
la nocturnitat d’un lladre
que
vol robar temps als carrers
a
les pedres estàtiques
a la
sorra infinita que creix i decreix
al
caprici de l’aigua
em
netejo amb la cura de l’anima
llueixo
una fina capa de pomada
sentint
cada punxada del dibuix del tatuatge
que
entre cames i braços
fins
arribar al pit m’embolica la vida
i
aquí i allà
agafo
el plaer d’estimar els teus llavis
amb
aquesta pell resseca
i un
bes ple de dubtes i esperances
l’espill
que no enganya
em
fa la fotografia del meu jo
que
lluita entre l’ara i l’ahir
perquè
les rosella és sempre una rosella
i
una dona sempre és una dona
montse
pellicer mateu
imatge
xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada