he idealitzat l’amor

l’he posat per damunt de tot

i no existeix per si sol,

he plorat i m’he arrossegat enmig de plors

però ja no puc parlar de tot i de res

davant d’un mur escupo la saliva de les paraules

batego cada nit insomne

pensant i somicant per apaivagar el dolor

i torno a ser pedra

no voldria estimar ni donar-me

a qui no em dóna

a la meitat del temps em bressolo

soc a la casella de sortida

tan indecisa i fràgil com sempre

però no em regalen margarides, ni roses, ni besos

impassible romans com un espectador aliè a tot

i ara jo haig de decidir entre el cel i la terra

entre jo i tu

entre tu i el meu horitzó

montse pellicer i mateu
imatge de la xarxa