la visió desfeta
mentre entra la llum esporàdicament
la postura d'un plaer
- o d'una dolça agonia
no recordo si es de dia o de nit
l'escalfor dins d'un hivern que marxa
-les primaveres robades
la simplesa de les paraules
dins d'un llengiatge tant bàsic com etern
- sona el despertador de la rutina
i el meu cos roman estàtic
arreplegat entre un llençol i sense roba
- ja no tinc cura de l'estètica
ara mateix em pertany el meu somni
i sóc lladre del teu,
cada miracle sobrepassa la frontera del destí
que pas a pas recompte les petjades
quan el sexe em sublima a un altre nivell
- he decidit respirar l'aire d'un cambra
dibuixada de nous records

montse pellicer mateu
imatge de la xarxa
certeses 2017