obro els ulls dins d’un silenci

entre la foscor recordo llengües

l’olor a gessamí

i el cant de la temprança

sento que els rius de la vida caminen

sento a la gent valenta, als homes i dones

arrelant-se a la vida

els càntics i ofrenes a la natura

que espessa tanca camins i obre dreceres

l’esgarrifança d’un final atemoreix imatges

la creença de la vida obre les portes

dins d’un horitzó que encén la llum

transportant cada ànima que abraça

vull viure dins d’aquest silenci

per escoltar els ancestres que em guien

aquells que fa temps que viuen

que caminen entre les tenebres i el sol

sota la boira i la claror

i ofrenar davant d’aquest mar que estimo

aquest vincle humà que és l’amor

montse pellicer mateu

certeses 2017

imatge de la xarxa