fas filigranes ordint un pla inexistent

escrius mots que escriuen versos

però no en tens prou

ets un miratge tal vegada una realitat virtual

i un vidre et separa de la teva imatge

perduda en el temps has trobat la paraula

petita, simple, colpidora i alhora extensa

quina ambició et mou més que la semblança

tremolosa agafes una pedra,

observant la seva textura, color i vida

llençant –la al buit enmig d’una selva

intentes no veure-hi, ni pensar

el món en el que vius es obsolet

regalimen llàgrimes que cobreixen el teu vel

desprès d’anys, tanques els panys

d’aquella porta de fusta gastada

tant gastada com la vida

obres els ulls i voles

quan el pensament salta tots els obstacle

alliberant cada bri d’aire

et descalces,

i entens que un mot és sols un mot

i un poeta sols fa poesia

montse pellicer mateu

certeses 2017