més vermell

traço un mot amb el cristall

amb espurnes de la sang dels talls que porto a les mans

d’un mirall esmicolat sota els meus peus,

i tu prenent un gintònic o un whisky en un lloc qualsevol

no hi ha temps, ni esperes en una vida que marxa

se’ns va la vida

com el fum

i el vent va deixant aquelles cicatrius sobre el nostre aspecte

enmig de tot la ciutat i un asfalt que es desfà amb la calor,

calades de cigarretes que s’apaguen

consumint l’aire d’una cambra fosca d’un lloc qualsevol

amb la memòria de nits i dies eterns

i aquest cristall que talla amb la precisió d’un bisturí

i la sang que recorre les meves mans, els meus peus, i que és tant vermella

com les roselles que recullo en el camp d’un passat amb bicicleta,

vull jugar mentre aquest cava es refreda al costat del meu cos

vivint dins de cada bombolla daurada, on s’amaga la meva platja

ara que ja no sé on sóc ni d’on sóc on la fantasia em dugui

m’obro de bat a bat

a palpentes

per tocar-te mentre l’olor al teu fum s’apaga

tant de temps buidant

sense omplir

m’he assecat

sentint rodolar el líquid que m’ha fet bategar

on tot és vermell

montse pellicer mateu

16/06/15

imatge google