s'obre el teló del teatre,

una imatge de fons

que atrapa un desig,

lentament comença una funció

a la que estàs convidat,

quan s'encenguin les llums tot serà fum,

una il·lusió

sobre la que pintar

instants d'estels,

una música de fons

una copa,

mentre la roba sols serveix per fer d'aixopluc,

es tanca el teló i sento la rescremor

d'haver estat sols un espectador,

d'una fantasia amagada dins d’un pensament

montse pellicer mateu

205141