què es tot per no dir res quan la vida s’atura?

aquell gust a primavera

que dibuixa un dia perfecte,

un soroll de roba mentre rodola sobre el terra,

un olor al caliu del foc mentre mor entre guspires

que s’escampen dins la llar,

un silenci trencat per sospirs,

que és tot

quan la boira no et deixa veure la llum?

i et perds dins dels prats invisibles sense nom?

I t’esgarrapes i t’esparraques la vestimenta

cridant sense veu,

perquè s’ha afogat de tant plorar perles de llàgrimes

que és tot?

sinó l’instint salvatge d’una bèstia engabiada

presonera dels sentiments que lluiten per despullar-se

en un món massa gran i massa buit per sorprendre

quan la boira s’ha esvaït

montse pellicer mateu

1105141

imatge google