entre vidres dibuixo la meva casa
enmig de camps feréstecs
ruixada per espurnes d’ones,
lluny, molt lluny del silenci del món
amb finestres sense cortines
perquè la llum ens desperti cada dia,
quan es trenqui la nit,
entortolligats l’un amb l’altre
aferrats a un somni de papallones,
mentre passa el temps on vull morir
sentint que he viscut la vida
montse pellicer mateu
1805142
Omplir de vida la vida, i si és de la mà trenats...mel..
ResponEliminaSentir la vida! I el temps que passa, que passi. Lentament.
ResponEliminaFita
Sense Cortines, es viu molt bé. preciós, Montse
ResponEliminaviure la vida és una gran proesa
ResponElimina