oblido paraules
aquelles que no he dit
que lentament s'han abandonat
dins el parany de la ignorancia
de la covardia de viure,
l'espera s'ha aturat
dins el rellotge de sorra
perdut en el desert del desig,
he agafat l'amor
i l'he abraçat
abandonant-me al sol fet de sentir
i tastar els mots
que no em deixes de dir,
i jo tanco els ulls
amb la mirada perduda
dins el teu deliri
recordant el dia que varem ser
per caminar junts

ara
besa'm


montse pellicer mateu