simplement

sóc així perquè vull

i una mica més gran

sense voler,

camino i deixo petjades

per seguir essent,

defujo de disfresses

i vestimentes,

i perquè vull

em resisteixo a caure

en el parany

d'una existència absurda,

puc veure sense mirar

presenteixo el futur

tant incert

com que puc escoltar

paraules abans de ser dites

per llegir-les 

mentre cauen sobre els llavis,

ara agafo el vol

montse pellicer mateu