llàgrimes,

que cauen en una sinuosa cascada

rellisquen

dibuixen rius i afluents

sobre el meu rostre

per caure sobre la meva terra,

sento les arrels d'una vida

que esgarrapa els moments sublims

moments,

en que les emocions cavalquen

entre la raó i el desig

de ser sense esquitxar l'essència

ni perdre els fonaments

que aguanten una existència,

embolicada dels tresors

que guardan els pensaments

lliure,

al fi dels lligams

que mantenen la cordura

montse pellicer mateu

26 d'agost de 2013