abraçada a redolç del vent i la pluja
sento les teves mans, fortes
rodolant sobre el meu cos
sentint aquella esgarrifança
preludi de plaer,
i em palpes
i jo m'arronso
sentint pessigolles sobre la pell,
olorant els teus besos
sobre el meu clatell
enmig d'un frenètic compàs
sento el vent
i la pluja
i res importa
mentre amb els teus dits
em despentines
montse pellicer mateu
Quanta metàfora i quanta sensualitat s'endevina en el poema. Ets meravellosa. ÉS un poema molt bo. Enhorabona, Montse. Un gran salut. Rafael Molero
ResponElimina