Tinc un vers escrit en el cos,

que es belluga i no fa soroll

perquè el recitis amb els teus llavis,

mentre em sobreescrius cada paraula.

Tinc l'ànima perduda 

assedegada de poesia

que flueix mentre reposo sobre el mar

atrapada entre les ones.

I no puc esborrar les petjades,

deixades sobre la sorra

mentre m'he anat traient la roba,

per deixar pas a l'essència.

montse pellicer mateu