imprés en el cor,
que broda la meva pell,
i es desfà
quan escrius sobre el meu nom
aquells versos
que llegeixo entrelínies,
i el cos esdevé instrument,
i desperta el món adolescent
que arraulit porto dintre,
per morir-me
mentre t'endinses molt endins,
i deixar d'existir
com em conec fins ara
montse pellicer mateu
Quan els sentiments ens remouen l'interior, descobrim coses de nosaltres mateixos que ni sabiem que fòssim capaços.
ResponEliminaQuina meravella de poema, és impressionant, els portes dins els versos. Ets com una nota tan suau que m' absorbeix. Gràcies. Rafael Molero
ResponElimina