Em dius adèu
quan la gelebror de l'hivern
em gela l'ànima,
quan el sol surt quan s'acaba el dia,
quan tot s'apaga,
sense respostes,
em dius adèu
sense haver-te presentat,
i la buidor s'omple de desesperança,
caminant dins els carrers nus
dels meu pensaments,
ara tanco la finestra
esperant que torni a sortir la claror,
i quan les flors neixin
em reportin el teu record.
montse pellicer mateu
tant de bo s'ho repensi i desfasi les seves passes per retrobar el caliu deixat
ResponEliminaquan un comiat en sap molt més greu que de costum.....
ResponElimina