divendres, 11 de gener del 2013








enfosqueix el dia
il·luminat per la lluna
i puc sentir on estas tu,
deixant el meu alè 
dins els vidres que ens separan,
sento la teva veu
mentre em parla,
i les teves mans mentre
em despullen,
sota el cel
acompanyats dels estels
bateigem noves paraules,
i sols el batec del cor
entrellaça les espurnes 
de la nostra pell,
comencem a descubrir-nos
assedegats d'un desig
que no s'apaga,
mentre la nit
encobreix el nostre secret

montse pellicer mateu


2 comentaris:

  1. Cal que els vidres deixin de ser un obstacle, per deixar que la realitat prengui força

    ResponElimina
  2. No deixis mai que es descobreixi el vostre secret.

    ResponElimina