19 maig

i tu que no somies?

quan la foscor et tanca els ulls?

i ell llit no et dona consol?

potser necessites l’abraçada d’un cos

que ja no té pell

perquè ha estimat intensament

i tu que no em somies?

mentre escric versos?

sóc la dona insomne

que ha desat el vestit

dins un calaix

i les sabates sota el llit

per caminar descalça

Montse pellicer mateu

19.05.15

imatge google

 

a méxic

ploren les mares de Mèxic

ploren,

-on està el meu fill

mancat de les teves robes? et volen treure la dignitat

qui et bressolarà amb les teves pors?-

-que sol deus estar

i sé que atemorit has plorat

per no ser covard-

sol,

aquesta solitud que m’arriba

i m’entristeix i embogeix sense cònsol

ploren les mares de Mèxic

perquè els han arrencat la vida d’una esgarrapada,

- jo ploro la teva solitud

i m’ofega l’angoixa de no ser amb tu,

sento que l’ànima s’esquerda

mentre espero amb  desesperança –

ploren les mares de Mèxic i totes les mares del món

en una vetlla per consolar

dels qui han ofegat els seus crits,

plorem totes les mares fins a morir envoltades d’una llarga agonia

ploren les mares, els pares, els fills que no hi són

mentre cerquen el seu parador i la seva sort

en mans de botxins que s’han erigit sobre un poble que lluita

ploren les mares,

amb un crit que aclapara l’aire,

però no hi ha aire per respirar

perquè les han escanyat ,

-on estàs fill meu?

amb qui estàs que no t’estima?

acluca els ulls amor meu, que ens tornarem a trobar

jo et trobaré i et bressolaré sempre-

ara no deixaré de buscar entre boscos i muntanyes

enmig de rius i coves,

jo et tornaré a casa

montse pellicer mateu

13.10.14

Lloran las madres de Méjico,

lloran,

-¿dónde estás hijo mío, dónde estás desprovisto de tus ropas?

¿Intentando arrebatarte la dignidad?

¿quién mecerá tus miedos?-

¡que solo estás!

y sé que asustado has llorado,

para no ser un cobarde,

solo,

esta soledad que puedo sentir

que me entristece, me enloquece  y me rompe el alma

lloran las madres de Méjico

porque les han robado la vida

-lloro tu soledad

y me ahoga la angustia de no estar contigo

 la espera  y la angustia me están resquebrajando,

lloran las madres de Méjico y con ellas todas las madres del mundo,

para consolar a aquellos que han ahogado sus gritos

donde no hay consuelo,

lloramos todas las madres envueltas en una larga agonía

lloran las madres, los padres, los hijos que no están

mientras  buscan sus suerte

en las manos de verdugos que se han erigido sobre un pueblo que lucha,

lloran las madres,

sus gritos llenan el aire

pero no hay aire para respirar,

porque las han ahogado,

-¿dónde estás hijo

con quién estás que no te quiere?

cierra los ojos amor, que nos volveremos a encontrar

yo te encontraré y te meceré para siempre

ahora, no dejaré de buscarte entre bosques y montañas

entre ríos y cuevas

yo te  traeré de nuevo a casa

montse pellicer mateu

13/1014

14 de maig

tu
jo
masturbacions mentals
Europa, una quimera
el món és un orgasme
la vida té sentit
amb
tu
i
jo
l'esperança Nova York
i París a l'espera
tu
   i
    jo

sota el parany
de la filosofia
és extàsi


montse pellicer mateu
imatge google

11 maig

angoixa

desesperada

que em produeixen les absències i les indiferències

tot per no dir res

quan tot queda dit

un i altre cop el fum dibuixa núvols de cendra

i el regust a una bona copa entre els teus llavis

mentre les paraules em sedueixen

per ferir-me de mort

entre llibre i llibre i textos per llegir

angoixa

desesperada

que em produeix no ser l’estel  que reposa sobre el meu teulat

mentre les aigües del mar

em banyen com si fos un bany de purificació

per tornar a rellegir cada mot

que he perdut entre pàgines en blanc

i aquest instant

quan l’angoixa em desespera

em sento ferida

inconscient

dins de la inconsciència de ser

quan la revolució ja ha començat

Montse pellicer mateu

110515

imatge google

5 maig

fer l'amor sense tocar-se
sols amb la mirada
és desig o amor?

o la desesperació d’un nòmada assedegat d’aigua per sobreviure?

fer l’amor sense saber-ne

dins d’un somni

o la recerca d’un món oníric ?

m’he desvetllat aquesta nit

pensant-me que pintava móns de bruixes i que podia entrar dins teu

que els meus ulls eren els teus

i fèiem l’amor

de les mil maneres imaginables

sense sexe,

les bombes esclataven al voltant i el món s’enfonsava

 jo dins del meu propi deliri

somicava demanant amor

per extraure’m tot el dolor que sentia

i la sang brollava

fins a sentir el suau petó d’un príncep que se m’emportava

les bombes i el món seguien

mentre l’amor vermell abraçava cossos

i jo seguia sentint el desig immens de fer l’amor sense tocar-te

pel plaer de sentir

mentre tot es desfeia

quan la vida s’ha capgirat en un sense sentit

i les bombes, amor

les bombes i els morts i el dolor

m’impregnen de dol

no puc dormir

no vull dormir

fins que la meva sang regali una espurna de pau

montse pellicer mateu

5/05/15

imatge google

 

3 de maig

tant de temps per no saber res més

que quatre lletres i un vers

i un temps per trencar-ho tot

he confeccionat una rosa de vellut vermella

i m’he volgut punxar amb les seves espines

sentir el gust dolç de la sang entre els meus llavis

tastar-me per endevinar de que estic feta jo

-          d’anhels, canyella i mel-

d’espècies, de vida, d’herba i de mar

tant de temps per aprendre que un cos és un cos

que provoca o sedueix

que humiteja els paladars

i que s’asseca al sol,

quan l’essència la duc sobre la pell

no necessito els teus llavis per besar-te

sinó la mirada per tenir-te

tant de temps per saber-me

-          sense saber que no em cal saber més

-          perquè ja em reconec-

montse pellicer mateu

30515

imatge google