jo que jugava a ser onada

per eriçar-me enmig de les aigües marines

-a l’estiu-

i la seva sal embolicava el meu cos d’una segona pell

-a l’estiu-,

ara arriba la tardor vestint el bosc de colors

desvestint la platja de sorra

-i jo sense la pell de sal-

encisada prenc glopades de llum

cerco una nova pell per revestir-me i desvestir-me,

per quan arribi el fred no m’agafi despullada,

-a l’hivern –

em vestiré amb una pell feta amb la teva pell,

romandré davant del foc per mirar espurnes d’encens

dibuixant sobre vidres entelats,

-a l’hivern-

la foscor fa olor a casa

el carrer és un lloc solitari on les rialles són ressò de la primavera,

a la primavera em desprendré de la pell

montse pellicer mateu

imatge google

 

poderosa del meu temps

m’he despullat amb desfici

fins a quedar-me tant nua

que no em queda roba per tapar-me,

un deliri ha recorregut el meu cos

deixant l’empremta de les paraules,

l’olfacte m’ha dut on ets tu

que jaus sobre pètals de seda

tant salvatge com una esgarrapada

que duus clavada al cor,

i jo poderosa com una fera

trepitjo espelmes per apagar la llum,

ara roman tot dins l’obscuritat

dels teus llavis

montse pellicer mateu

5.10.14

on vas sol desprès de 300 anys?

t’han fet callar tantes vegades

i t’has aixecat per fer-te més fort

on vas tant sol poble meu

comptant sols amb la teva resistència?

has preservat la teva essència

per damunt de tota esclavitud

has callat tantes vegades després de ser colpejat

que ara,

has traçat el teu destí i no hi ha qui et deturi

la teva força és la teva veu,

la teva veu  és la teva gent

ara, encara que sol

obres escletxes entre núvols

ara, la teva llibertat és el meu destí

montse pellicer mateu

29.09.14

imatge google

 

de pluja, de fang i d’amor

de dolor i èxtasi,

de moments de plenitud que s’esmicolen

trencadissos com un mirall,

aquell mirall que no té edat, ni temps ni pietat,

temps de donar fruits i regar el jardí,

d’amor i sexe,

i el mirall retorna espurnes enmig d’escletxes

que s’obren al meu pas

i el meu món en un moment marxa

per no tornar,

el meu temps transcorre sense pressa

i deixo caure el fruit que jau sobre el terra

deixant la seva llavor

montse pellicer mateu

24/09/14 1

imatge google 

endreço la taula

recollint les engrunes

com si fossin trossets d’instants

que s’ajunten per formar un temps,

endreço la taula

i agafo els gots de vidre

amb les empremtes dels teus llavis

i me’ls enduc a la boca

per olorar el teu alè,

endreço la taula

com endreço un record

que amb el temps s’esmicola

i les engrunes ja no hi són

ni els teus llavis desen empremta

ni la taula existeix,

sols la ressaca d’una vida intensa

sota un sostre trencadís

abraçat dins el temps,

el got roman sobre la taula,

que no existeix

Montse pellicer mateu

1702142

del llibre ATREVEIX-TE A ENTRAR

ED.GERMANIA

imatge google

 

MONTSERRAT PELLICER & DRACMAYCAT a CALDES DE MALAVELLA

El CRAD es deixa captivar per la paraula amb el llibre 'Atreveix-te a en...