de pluja, de fang i d’amor

de dolor i èxtasi,

de moments de plenitud que s’esmicolen

trencadissos com un mirall,

aquell mirall que no té edat, ni temps ni pietat,

temps de donar fruits i regar el jardí,

d’amor i sexe,

i el mirall retorna espurnes enmig d’escletxes

que s’obren al meu pas

i el meu món en un moment marxa

per no tornar,

el meu temps transcorre sense pressa

i deixo caure el fruit que jau sobre el terra

deixant la seva llavor

montse pellicer mateu

24/09/14 1

imatge google