el rellotge fa aquest soroll per marcar cada segon

jo impregnada de sabó sota la dutxa

ja és l’hora, l’horabaixa

quan la pau entra per la finestra

sabent que no hi haurà més oportunitat

que la que he decidit donar-te

i sabent que ja fa temps que tot ha marxat,

com les fulles que han caigut del meu llimoner,

però un cop més et deixaré entrar

quan l’estiu arribi a casa,

sabent que no hi haurà més estius,

el rellotge no s’atura com la vida que segueix

com la balanguera que teixeix un llarg jersei,

sabent que res serà igual, ni millor

fluir entre el cel i la terra

entre els sentiments que s’enlairen

i el dolor no s’apaga, el dolor de la decepció,

masses passes donades

i les maletes sempre a mig fer,

pensa bé les paraules, perquè ja no tenen retorn,

i descalça esperant el destí pintant

em poso el vel de l’esperança

duc les benes per les ferides

i les sabates per trepitjar les pedres

montse pellicer mateu
certeses 2018
resevats drets d'autor

imatge xarxa