de nit

tot fosc

el meu cos i jo

i una copa de vi,

el silenci trenca el vidre

fonedís el temps ataca la pell

el desig momentani

dins d'aquest embolcall fràgil,

beso cada un dels meus dits

m'emmirallo dins les meves mans

que grapegen el meu instint

voldria que aquests moments

caiguessin dins la pluja

gota a gota

obrint-se pas dins d'aquesta solitud

tant intima que esquitxa les parpelles,

avui abraço la meva vida

sentint cada pulsació

venerant-me com a dona

desitjant-me

a mi,

acariciant-me

a mi

fins arribar a la fi

on els sentits perden tota cordura

separant-me de mi

per volar per sobre de tot i de tots

quan arriba la nit

els llençols son el vestit de la meva melangia

                   

montse pellicer mateu

imatge de la xarxa