dimecres, 2 de maig de 2018


de nit
tot fosc
el meu cos i jo
i una copa de vi,
el silenci trenca el vidre
fonedís el temps ataca la pell
el desig momentani
dins d'aquest embolcall fràgil,
beso cada un dels meus dits
m'emmirallo dins les meves mans
que grapegen el meu instint
voldria que aquests moments
caiguessin dins la pluja
gota a gota
obrint-se pas dins d'aquesta solitud
tant intima que esquitxa les parpelles,
avui abraço la meva vida
sentint cada pulsació
venerant-me com a dona
desitjant-me
a mi,
acariciant-me
a mi
fins arribar a la fi
on els sentits perden tota cordura
separant-me de mi
per volar per sobre de tot i de tots
quan arriba la nit
els llençols son el vestit de la meva melangia
                   
montse pellicer mateu
imatge de la xarxa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada