he fet parada

dins l’estació de la renaixença

per desplegar les ales sobre el paradís

he encetat un nou capítol

dins del llibre blanc de la vida

i em redimeixo per vestir-me de mi,

contemplant un cos embellit amb tacte a vellut,

mossego i llepo aquests llavis

que generosos besen els teus,

cada albada és un petit tresor

que amago en el desig,

fluctuant i regalimant la dolçor

que desprèn aquesta pell que no es marceix,

avui i a cada instant revisc el plaer,

entre els cabells que es rebel·len

dins una lluita enamorada,

com si cavalquessin sobre un cavall

que corre per ser lliure

montse pellicer mateu

certeses  2017