lluny molt lluny

on les paraules no es troben

on els llenguatges no s’entenen

equidistants

contra el formigó de les parets

que fermes no davallen

les emocions és fan trencadís

buscant respostes a un món tancat

tant tancat com el teu silenci

invisible t’abraço

somiant-te, mentre et bressolo

el dia que vaig jurar

que no et deixaria mai sol,

ara el ressó es esfereïdor

quan lluny molt lluny t’enyoro,

enyoro un temps

desitjant que en vingui un altre

amb la certesa de que ens trobarem

allà on la llum ens penetra l’ànima

ara vola lluny tant lluny per poder tornar

i allà on em vas deixar,

hi seré jo per estimar-te

montse pellicer mateu

certeses 2017