tinc les mans plenes d’amor

d’aquell eternitzable

d’aquell que no s’acaba

i el meu cos s’obre com un tresor

ple d’aromes de dolços perfums

de gust a mi,

amb regust de tu,

m’omples la buidor tant falta de tot

si les nits no existissin

els dies ni el temps m’estimarien

seriem fum d’espelmes

furtius dins l’univers

lligaríem les paraules

per estudiar l’arquitectura de la perfecció

aquesta que cada dia engendra estels,

després de tot

hem sembrat els camps de vinyes

per beure d’aquest vi

que balla dins d’una copa de vidre

orfe dels teus llavis

montse pellicer mateu

certeses 2017