vas néixer perfecte

com quan  arriba la primavera

tenies els teus dits

les teves mans, els teus peus

uns ulls que miraven estranyats

uns llavis que s’obrien per somriure,

i em vas agafar la mà

per caminar junts,

un dia no podies caminar

ni somreies

ni m’agafaves la mà per caminar

ni jugar,

i la vida és va tornar fosca dins el meu món

aquell en el que tu i jo abraçàvem,

varen venir metges i infermeres

tractaments i medicines,

i jo somreia davant teu,

i plorava a les esquenes,

però tu, lluitaves

la vida t’arrelava

t’estimava,

i un dia em vas agafar la mà

per demostrar-me que tot segueix

encara que hi hagi estels

encara que les llunes ploguin

les teves passes son incomptables

seguies essent perfecte

tal com vas venir,

per ensenyar-me a gaudir

de l’amor del que estàs fet

montse pellicer mateu

certeses 2017