2 juliol

agafo totes les emocions i les deso dins el meu calaix

m’endinso tant perduda i sola

com aquella nena que busca l’aixopluc del seu pare

          -i tu ja no hi ets

          i ploro l’enyorança de les teves paraules-

emmalalteixo abraçada de dolor

i la lluna omple de llum aquest mar tant nostre

on cada dia m’omplo de sal

intentant comptar cada engruna de sorra

-          i la immensitat m’absorbeix-

el meu cos resta un vehicle per transportar la meva ànima

que a voltes assedegat de passió es revolta

caminant a palpentes perquè se m’han esborrat camins

-          una vida nova s’obre

quan la realitat ja fa mal-

abraça’m ara que no es tard i conta’m un conte

demà serà un altre dia, perquè sóc tant petita

davant un món que fa mal

-          i no puc seguir -

montse pellicer mateu

2/07/2015