una a una,
m' han despullat de les fulles
una a una,
nua sense sostre
sota el cel seré de la vida
em miro al mirall de les aigües d'un mar, ara desconegut
potser demà serà millor
davant d' un futur sense cònsol
desitjo les carícies promeses
i les llàgrimes seran de vidre
Montse Pellicer Mateu
imatge google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada