9 de febrer de 2015

res a amagar,
tot a imaginar,
quan és dolça l'espera
d'un desig que t'empeny amb força
a un abisme ocult darrera un tros de tela,
espero impacient l'onada de la teva mar
reposant sobre la meva platja,
tenyint el meu vestit de purpurina d'estels,
i sentir el goig de nedar dins aquest blau
que m'engoleix,
sense adonar-me he despertat sobre la sorra nua,
encisada per la cançó que el mar xiuxiueja
recordant que asseguda als seus peus
he sentit fluir la vida i el temps s’ha aturat

montse pellicer mateu
imatge de google
9/02/15