24 de febrer

sota l’aixopluc del blau,

lliure,

sobre l’herba verda

descalça,

m’he posat un barret de palla al cap

mossegant fonoll,

acaronant les flors amb les mans

m’he deixat caure,

recordant la cançó de Pau Riba “el jardinet dels lliris”

evocant el gust i l’olor d’un temps,

les sensacions d’instants congelats

amb versos d’amants,

desfullant les margarides

estupideses d’un passat,

rialles de mirades,

complicitats,

ajuda sobre l’herba puc retenir el moment

i somriure,

sentint altre cop la sensació de no haver-me mogut,

ara em veig tant feréstega com abans

sense desfullar margarides ni bufar angelets

montse pellicer mateu