sóc el temps d’un miratge

enfront l’horitzó que em trasbalsa

ple d’incògnites per resoldre,

perduda enmig de l’infinit

que no s’acaba,

els núvols destil·len gotes de seducció

amagats quan es tanca la llum,

el mar oneja cants de records

i gust de sal sobre la pell

montse pellicer mateu