cansada de pedregades que cauen com mots en silenci

sense obrir portes tancades sota clau ferma,

sense poder fugir ni busca refugi més enllà dels somnis

cercant l’aigua que s’evapora del mar i reposa dins dels núvols,

tot és com una teranyina que embolica els sentits

que amarats i xopats per la pluja queden enterbolits

dins els pensaments que guardo, dins el cap que perdo

i deixo anar una lletània de paraules sense sentit

per retrobar-me quan el temps deixa de tenir sentit

i sento l’energia d’un nen valent sense por a caure

perquè no sap que la vida s’acabarà un dia

montse pellicer mateu