Llisquen els llençols com les ones que dansen sobre el mar,

perennes sempre moren sobre la platja portant engrunes de sorra,

canten melodies que rememoren anys i temps passats, i sempre perduren,

llençols blancs coberts d'edredons esponjosos sobre el llit, engalanat de pètals de rosa, les llums suaus  dibuixen ombres sobre les parets,

deixo la porta oberta per escoltar les passes que caminen  buscant descans sobre coixins de cotó, flonjos com el sucre, amb una olor

que em recorda a tu,

llisquen els llençols embolicant els cossos atemorits de fred, desfent-se enmig dels moviments dels peus, que gelats busquen

sentir l'escalfor dels altres peus en les nits d'hivern,

miro les ombres dibuixades i busco similituds mentre m'adormo per sentir la complaença d'un viatge enmig de deserts, d'oasis plens de mars i fruites silvestres,

i quan desperto sento l'esgarrifança i la mandra de deixar un tros de somni embolicat amb esperances de futur...

montse pellicer mateu