l’hivern

cau

sobre

el vel de les paraules,

amaga el desig

que il·luminava estances

no suro sobre aigües

i la roba embolcalla la meva pell

atrapant-la dins una sensació de claustrofòbia

anhelant

una nit encesa

per desvestir-me altre cop

en un reducte de llibertat

deixo esclatar

la follia retinguda

durant el dia

l’ hivern

cau

i abandono el vel

montse pellicer mateu